1. |
El Bosc
02:53
|
|||
|
El bosc em diu
el que no sé,
amb paraules
que amagaré.
El bosc em parla,
murmuri erm,
suau remor
d'un llarg hivern.
El temps subtil
llisca lent,
una eruga
intranscendent.
Tanco els ulls,
i escolto mut
la cançó d'un
vell saberut.
Caure a terra
com cau la neu,
com la fulla
a l’últim adéu
Boira espera'm...
|
||||
2. |
La casa cremant
03:32
|
|||
|
Crema la casa
del sol naixent,
les seves flames
llepen el cel.
La casa que crema
ho encenia tot,
totes les ombres,
tots els racons.
Un vel espès
oculta els fets,
no hi ha culpables,
no queda res.
La nit no és nit
ni la lluna, plena.
La casa il·lumina
aquella carena.
Les flames vives
les flames criden
les flames ploren
desconsolades.
Sota les cendres
enterrarem
tots els delictes
que hem comès.
El dia desperta,
i surt sol,
dibuixarem
un nou horitzó.
D'aquesta casa
que era de tots,
només en queden
velles cançons.
La nit no és nit
ni la lluna, plena.
La casa il·lumina
aquella carena.
Les flames vives
les flames criden
les flames ploren
desconsolades.
|
||||
3. |
Criatures
05:35
|
|||
|
No hi ha criatures
que et facin por,
van marxar ahir
quan els hi vas dir.
Per fi vas decidir
dir el que volies dir
i et van escoltar
et vas fer sentir.
Sí, per fi
no hi ha criatures,
ets més
valenta que ahir.
Vau fer una rotllana,
van ser comprensius,
i van entendre tots
els teus motius.
Sí, per fi
no hi ha criatures,
ets més
valenta que ahir.
I ara així, sou amics,
somieu junts la nit,
I ara sí, sou amics,
i us expliqueu la nit.
|
||||
4. |
Oceans
03:22
|
|||
|
Creuo els mars
buscant deserts
no queden més
que oceans.
Un blau intens
omple l’espai,
la immensitat
dels oceans.
Llengües de sal,
escuma de mar,
mil horitzons
als oceans.
Aigua i corall
mars sense fars,
cap navegant
als oceans.
El plor de les balenes
ressona a les estrelles
l'oceà ja no té por
només és compassió.
Ja no sabrem
els seus secrets,
profunditats
dels oceans.
Antics déus
cauran del cel
s’enfonsaran
als oceans.
El plor de les balenes
ressona a les estrelles
l'oceà ja no té por
només és compassió.
L’oceà
ja no té por...
|
||||
5. |
Papers
04:50
|
|||
|
Tots aquests papers
on per tu
hi escriuré.
Trencats a trossets,
papers d'amor
sense retrets.
Ni els seus diners,
ni el seu poder,
no valen res.
Si en algun moment
palpes les parets,
et salvaré.
Segueix aquell camí
que un dia trist
et vaig dir.
Ni els seus diners,
ni el sistema,
no valen res.
Correm sense parar,
sense saber on anar.
Ballem amb les ombres
i els seus fanals.
|
||||
Últim Cavall Barcelona, Spain
Dream pop band from Barcelona coast. Enjoy your trip!
Booking: info@ultimcavall.com
If you like Últim Cavall, you may also like:
Now You Know It Still Feels The Same
by Pia Fraus
This compilation of early tracks celebrates the 20th anniversary of Estonian dream pop band Pia Fraus's debut LP.
go to album
This South Carolina duo have a soft touch, swaddling gentle melodies in gauzy ambience and pitch perfect dream pop atmospherics.
go to album
PZL124: Cattle - Slow Sailor EP
by Cattle
Tokyo’s Cattle are an indiepop wonder, writing songs with big, beaming hooks and wide-open choruses.
go to album
Castillo Interior Remixed
by Pumuky
Spanish group Pumuky's latest EP gets the remix treatment from friends like Xiu Xiu and Jimmy Tamborello from The Postal Service.
go to album
In intricately sculpted songs that are utterly hypnotizing, the Ramírez brothers explore the border of dreams & reality.
go to album
Claudia Ferme is not opposed to disappearing completely, especially if it frees her from having to be perceived by others.
go to album
Homespun indie pop matches bright, simple guitars with sparkly keys and a skittery drum machine. Melancholy and perfect.
go to album
