We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Records de Kyoto LP

by Últim Cavall

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €5 EUR  or more

     

1.
Desig 02:52
Desig de tocar-te, de deixar de ser jo, d'agradar-te, valgui el que valgui. Desig de cremar el calaix, on guardo tot el que fas, quan te’n vas. Desig de quedar-me i d'escapar, i saber que m’agrades si m'esgarrapes. Desig d’agafar la teva mà i pensar que no marxaràs, arrossegant-te. Desig de matar totes les hores que a poc a poc em vas donar, i que tot el que hem provat sigui veritat.
2.
Diuen que plou sobre mullat, potser mai no s’ha assecat. Un fantasma sobre la ciutat ve a proclamar la seva veritat. Ho he decidit només faré cas del que diuen els tertulians. Ja no busco perquè he trobat a les pantalles la seva veritat.
3.
Mossegades 02:34
Són les quatre de la nit, han deslligat els gossos. Una lluna massa clara, i un silenci que ja crida. Has sigut algun cop lliure? Una llum que no s’apaga, unes ombres que t'atrapen. Més a prop cada vegada un final que m'espanta. Has sigut algun cop lliure? Serem lliures alguna vegada? Hem sigut lliures alguna vegada? Les ferides i mossegades, quedaran sempre marcades. La matinada amenaçant, despullats encara.
4.
Cauen a l'antiga ciutat, cauen a plom, sense avisar. Callen les seves parets i els interiors deshabitats. Cauen edificis, han caigut a plom. Busqueu entre les runes, trobareu el meu cos. Sota aquesta pluja ha marxat la pols en els bocins de vidre vaig escriure el meu nom. Mira, tot ha marxat, res tornarà a ser com abans. Ara ja és massa tard, tot és més simple, la fragilitat. Cauen edificis, han caigut a plom. Busqueu entre les runes, trobareu el meu cos. Sota aquesta pluja ha marxat la pols en els bocins de vidre vaig escriure el meu nom.
5.
Tots els colors que vas portar, només el groc ens quedarà. L’última estació on vaig plorar va ser aquella d’on vas marxar. No hi ha llums projectant la teva ombra invisible. El cel trencat d'aquella ciutat mai el tindré al meu abast. Capvespre mut, a camera lenta, la bellesa pot ser violenta. Cels vermells, cotxes i fang, els ulls tapats, metalls pesants. Mai sabràs qui eres quan vas marxar i qui va tornar. No hi ha llums projectant la teva ombra invisible. El cel trencat d'aquella ciutat mai el tindré al meu abast. Capvespre mut, a camera lenta, la bellesa pot ser violenta.
6.
Els gegants han mort i ara tots som petits. Farem ofrenes de foc a les ciutats llunyanes. Records de quan erem molt més forts, enterrats sota les muntanyes cremades. I tornarem a tenir por, els gegants han mort. els gegants han mort. I tornarem a tenir por. Tornar a estar sols. I vam plorar per tot el que vindrà, per tot aquell valor que sempre ens falta. Tot el soroll que ja havia callat ens farà molt més sords, marxaran les raons. I tornarem a tenir por, els gegants han mort. els gegants han mort. I tornarem a tenir por. Tornar a estar sols.
7.
Sóc el monstre que ve cada nit quan estàs sola, sola al llit. Sóc la por que t’agafa el pit sense presses, amb neguit. No és el temps qui t’ha ferit és el monstre de la nit el teu monstre preferit. I és quan tu te’n vas que jo em quedo arraconat esperant-te espantat. Sóc el monstre que t’ha mentit, que no volia prendre partit. Sóc el dolor que sents a dins quan estàs sola, sola amb mi. No és el temps qui t’ha ferit és el monstre de la nit el teu monstre preferit. I és quan tu te’n vas que jo em quedo arraconat esperant-te espantat.
8.
Serem amants com ningú ho ha sigut abans. Ens sabrem sense haver-nos de mirar. A cada moment, no existirà res més. Ens farem mal però a poc a poc ens curarem. Però un dia tot deixarà de ser i sense avisar se n'anirà. Convertits en algú diferent, sense saber-ho explicar. Ens preguntarem quin sentit té tot el que ja, ja ha passat. On han anat les llavors que vam plantar els dos. Serem silenci i res més.

about

“Records de Kyoto (Discos de Kirlian), que llegó después de un primer EP autoeditado, incluye ocho canciones de pop ensoñador, lleno de guitarras exquisitas y melodías delicadas. Pop de patrones clásicos rebozado en seda envolvente y briosa.
El proyecto barcelonés formado por Rafa Monzó (guitarra, voz), Francesc Pascual (batería), Valle Plaza (teclados, voz), Jacob Serra (guitarra, voz) y Toni Jordán (bajo) entrega ocho canciones de pop emocionante que bascula con elegancia entre el noise, el shoegazing y el dream pop.” Rockdelux.

"L’escola shoegazer i dream pop catalana segueix donant els seus fruits, de la branca més crua (Univers) a la melòdica (Her Little Donkey, Valentí). La darrera referència per descobrir és Últim Cavall, un quintet arribat del Garraf que aposta per un synthpop borrascós que s’acaba de presentar en societat sota el paraigua del segell Discos de Kirlian (discogràfica on també publiquen bandes com Barbacoa i Jessica & The Fletchers). El seu primer disc, 'Records de Kyoto', és un tractat de cançons plenes de capes, textures, melodies trencadisses i certa aroma de penombra, amb petits brios de llum que sobresurten en temes com Arquitectures. Aquest estiu s’haurien de fer un fart de tocar.” Time Out (Jordi Garrigós).

"Records de Kyoto podría ser muchas cosas, pero si algo queda claro es que, sobretodo, es un muy buen disco, una bocanada de aire fresco en toda regla. A través de los ocho temas que componen el elepé, Últim Cavall crean una realidad paralela y propia, generando un ambiente personal y cargado de la más pura delicadeza y elegancia, en el que sus voces acaban convirtiéndose en un elemento más de cada canción. Ensoñadores y nostálgicos, nos regalan un disco en el que se mueven de forma magistral entre el noise rock melódico y el dream pop de carácter sensible y oscuro.” Plus Stage (Irene Méndez).

“Últim Cavall fan pop oníric, cançons refinades que recorden a clàssics del shoegaze d’escolta plaenera i gustera. És un disc addictiu”. Ultra-Local (Raül Chamorro).

"Agora é chegada a vez do quinteto Ùltim Cavall, que segue a linhagem do que tem acontecido no país, um mix melancólico de shoegaze, dreampop e toque sofisticados de pós punk dão o norte na sonoridade deles, e logicamente tudo isso pode ser devidamente desfrutado no imenso debute lançado mês passado, "Records de Kyoto" é o nome de preciosidade.
Ao lado de Linda Guilala, Apartamentos Acapulco, The Royal Landscaping Society, Galaxina e outros o Ùltimo Cavall é a linha de frente da força da música espanhola da atualidade.
Beleza resume.” The Blog that Celebrates Itself (Renato Malizia).

"You cannot judge the book by its cover, says the canon. However, sometimes the cover says it all, and, frankly, in the past I’ve purchased a lot of records never been listening to a single song by a certain band, making my decision only by the first glance at the album’s cover. The truth is if I accidentally run into a physical copy of Ultim Cavall’s “Records De Kyoto” I’d buy it without much thinking. And it would be cool cos the album is a delight. It is unpolished record, it is the record that can’t manage to stay within the firm frames. What is it really? Indie pop? Noise pop? Psychedelic folk? The tiny folk song gets clouded by the fuzz fog and drifts into the psych-pop field under the nugaze pennant - it’s something like that. It’s not a calculated record, you can almost physically feel like it moves along only by the instincts - and that’s what makes it truly perfect.” Mikhail Boev.

"Records de Kyoto son ocho cortes que reflejan nostalgia y melancolía; una unidad encauzada como un viaje, pero con destino hacia los adentros, lo más íntimo, quizás buscando la depuración personal.” Música Crónica (David Montserrat).

"Al escuchar el hermoso arranque de ‘Tempestes de Sorra’ con la voz cantando en catalán se hace claro que el mensaje mas allá del idioma siempre esta presente. Sin entender la lengua no es difícil comprender el sentimiento que guarda, es decir, lo que esa voz comunica.
Buena parte de esas letras remiten a lo urbano a la ciudad y su velocidad haciendo de Últim Cavall un buen portal a una ciudad como Barcelona donde mas allá de lo cotidiano convive una escena musical y cultural muy fuerte
Records de Kyoto es un rompecabezas bien armado, el aire calmado y sentimental de las letras se mezcla como un buen licor con un sonido lleno de teclados casi espaciales, guitarras dinámicas y una base rítmica que sabe guardar la calma. Se podría catalogar a la banda dentro de géneros como el shoegaze o el dream pop pero la realidad es que si bien toman bases de la estética de estos sonidos tienen una fuerte aire personal y humano.” El Ukelele (Jairo Manzur).

"Son ocho canciones. Sinceras, delicadas, que denotan con cierto aire post punk. Leo (escucho) entre líneas que les gustan Joy Division aunque no significa ni mucho menos que los repliquen. No parecen debutantes, ni lo parecían tampoco en su homónimo debut EP. Navegan entre las aguas del noise rock melódico y el dream pop. Más shoegaze y rock en la primera mitad del disco, más ensoñadores y melódicos en la segunda mitad. Ejecutan de forma muy elegante y las cuerdas se alargan hasta elevarte. Estamos ante una promesa cumplida." Escafandrista Musical.

"Després de gravar un EP homònim, el duet del Garraf desplega en el seu nou viatge un pop sensible i fosc, de producció bromosa. Ocasionalment, compareix un postrock on les tempestes sonores més endurides són substituïdes per catarsis melòdiques. El seu primer àlbum sona esvelt –vuit cançons breus– i finalitza de manera emocionant amb “Serem silenci”.” Enderrock (Ignasi Franch).

"Records de Kyoto está compuesto por un total de ocho sedosos tracks llenos de capas de guitarra y aires atmosféricos de sutiles mantos shoegazers. El uso adecuado del reverb, las batacas a ritmos moderados, voces sofocadas y dobladas, los synths que buscan en todo momento ser protagonistas y letras en catalán son elementos que le dan un sello distinto a esta propuesta. Si antes se han regocijado en las melodías de Disco Las Palmeras, Berlina o DIIV, les aseguro que si le dan una oportunidad a este disco la pasarán muy bien entre un buen y calmado ruido melódico.” Sound and Vision Mexico (Álex SV).

"Onírica, dulzura, encanto,serenidad, belleza, fragilidad en las ocho canciones que nos muestran Últim Cavall en sus Records de Kyoto. Vuelven con ocho canciones donde encontramos magnéticos ambientes, envolventes guitarras, distorsión, sintetizadores, hermosos arreglos,... y sobre este sonido, unas voces proyectándose mágicas, delicadas. Un disco de pop elegante, evocador, ..., una maravilla.” El Barrejat.

"Records de Kyoto (Discos de Kirlian), su primer disco, bajo el brazo, confirmando y multiplicando todo lo bueno que se intuía en su prometedor EP de debut homónimo aparecido en otoño de 2015. Noise-pop, shoegaze y post-punk, ahora envolvente y brumoso, luego más urgente y dinámico, para uno de los imperdibles del Minifestival de este año.” Indienauta (Raül Jiménez).

credits

released March 17, 2017

Rafa Monzó (Veu, guitarra)
Francesc Pascual (Bateria)
Valle Plaza (Sintetitzador, veus)
Jacob Serra (Guitarra, veus)
Jordi Moncho (Baix)
Toni Jordan (Baix)

Enregistrat i masteritzat per Jordi Moncho als estudis La Cova i Two Ties Recordings.
Produït per Últim Cavall i Jordi Moncho.

Disseny: Raül Vazquez (www.raul-vazquez.com)

www.facebook.com/ultimcavall
twitter.com/ultimcavall
www.youtube.com/channel/UCCI76rYfObo81I8mwzpifRQ
open.spotify.com/album/6hCiElKcyUW0OHuwHIbDqv
discosdekirlian.bandcamp.com

license

all rights reserved

tags

about

Últim Cavall Barcelona, Spain

Dream pop band from Barcelona coast. Enjoy your trip!

Booking: info@ultimcavall.com

contact / help

Contact Últim Cavall

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Últim Cavall, you may also like: